13 maig 2008
11 maig 2008
07 maig 2008
Experimentar

de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i a cada mot acréixer l'esperança.
Serem alló que vulguem ser.
Miquel Martí i Pol
Avança el maig, mes 5, i la Numerologia Tàntrica ens el marca com un període per passar a l'acció, experimentar i dinamitzar el que hem après. Aquest mes, té una energia molt activa i ens demana saber del que som capaços, del que no i el perquè.
Com diu el poeta: "viure és combatre la peresa de cada instant" i, tan sols experimentant, actuant, arribarem a ser allò que vulguem ser.
Simbolitza el Mestre, el seu propi desenvolupament i representa l'energia d'ensenyar. No vol dir que ens calgui posar-nos davant una pissarra i fer de mestres, però sí compartir el que sabem, allò que ens apassiona, obrint-nos als altres: "Si vols saber una cosa, estudia-la, si desitges conèixer una cosa, practica-la, si vols dominar-la, ensenya-la", deia Lao Tse.
Per poder viure plenament el significat d'aquest 5, és molt important que ens prenguem seriosament el fet de respectar i cuidar el Cos físic, perquè de fet, és el vehicle que ens permet relacionar-nos amb els altres i amb el nostre entorn, a tots nivells.
El nostre cos és savi i respon a com el tractem. Serà molt positiu tenir-lo més present, escoltar les senyals que ens dóna, per poder anar desbloquejant emocions enquistades i recobrar l'equilibri, si ens en havíem allunyat.
Tenir cura de l'alimentació, fer exercici suau, sense excessos, però amb continuïtat, cercar espais propis per relaxar cos i ment, seran magnifics aliats per facilitar l'experimentació que ens demana el 5, amb la màxima llibertat.
La gemma que la Numerologia Tàntrica assenyala de gran utilitat per connectar-nos amb el nostre cos físic, a un nivell molt reflexiu, és el Granat.
Es creu que el seu nom prové del de la magrana (granada), que conté grans de color molt semblant al del granat. Els experts la consideren una gemma que facilita la comunicació, dissol estancaments, alegra el cor, elimina la tristesa i la melangia, obrint-nos al món de forma positiva.
El granat neteja, purifica, energitza, revitalitza i ens ajuda a regenerar el nostre cos físic i a equilibrar les nostres emocions. Us recomano l'espai màgic de Cristales y Gemas, si voleu conèixer més propietats d'aquest preciós mineral.
A cuidar-nos! ;-)
01 maig 2008
23 abril 2008
16 abril 2008
Jugant a fer equilibrismes

Si ens aferrem al passat, perdem el centre.
Empresonant el present, arriba l'estancament.
L'equilibrista indòmit, troba el fil constant
que connecta cada un dels moments de la vida;
no deixa ni un segon de vibrar en l'instant present,
enfoca la mirada il·lusionada, a nous reptes, nous somnis,
sens perdre l'arrelament guanyat en cada experiència.
Fluint en la continuïtat, l'equilibrista
podrà resistir qualsevol repte o inquietud".
10 abril 2008
La imperfecta perfecció

Cada vegada que miro aquesta imatge, somric...
Sí, sí! es pot riure contemplant la feina del pintor. Més d'un el classificaria de "manta", "poc professional", o "passota", per no baixar a retirar el tronc abans de pintar, però en determinats moments, quan no ens hi va la pròpia vida o la dels altres, és tan necessària la perfecció? No passa a ser imperfecte?
Pot provocar algun accident aquesta línia? No és tan reclamable la feina de qui no va retirar el tronc caigut com la d'ell? Algú s'hauria parat a contemplar i a fotografiar aquest trosset de terra amb una línia perfecta? Gaudiríem ara nosaltres de la vibració del somriure que ens inspira la creativitat de l'autor?
Potser perquè em trobo en un moment, en que desitjo que m'importi més fluir i gaudir que ser molt perfecte, que camino vers el no controlar ni exigir-me tant, que m'agrada perdrem per carreteres amb revolts més que per llargues autopistes, crec que mentre no causi cap dany, la imperfecció pot ser bella i positiva.
I si es mira bé, el pintor va fer una obra d'art única amb la seva imperfecció (i gairebé segur irrepetible, doncs si va creant obres com aquesta a les voravies, el pobre es queda sense la seva feina).
Sovint, ja sigui treballant o en el nostre temps de lleure, la recerca de la perfecció, ens empresona i ens priva del tresor més valuós que tenim: l'expressió de la nostra creativitat, la espontaneïtat, el gaudir sense tensions ni rigideses, connectant amb la nostra Passió, amb el nostre Sentir i la nostra Essència.
Cada una dels perfils que tracem pot ser preciós, si ens permetem la imperfecció; cada moment pot ser únic i meravellós si el vivim sense tant control, sense tanta exigència, siguin més o menys "perfectes" les traces que quedin reflectides als ulls dels altres.
04 abril 2008
Abril

A l'abril, "cada gota val per mil", diu un conegut refrany popular, i aquest any, a Catalunya, potser en som més conscients de la necessitat urgent d'aquestes valuoses gotes d'aigua.
Com n'és d'imprescindible l'aigua! i com ens afavoriria també, aprendre de les seves qualitats: de la flexibilitat, del poder d'adaptació, del fluir sense resistències,..
En aquest mes 4, segons la Numerologia Tàntrica, és important gaudir d'un estat emocional de màxima flexibilitat. És un bon moment per vigilar com responem davant les experiències i per valorar objectivament el nostre criteri, la nostra actitud, tractant de no jutjar ni imposar els propis criteris als altres.
M'agrada la gemma que la Numerologia associa al número 4 del mes d'abril: l'Espectrolita o Labradorita.
Déu n'hi doret amb els noms!, però com més me la miro, més m'agrada! Em relaxa moure-la entre els dits i veure els reflexes de llum en moltes zones, que il•luminen bonics Arcs de Sant Martí. Entenc que a Finlàndia se la denomini "Pedra de la Llum".
Diuen els experts, que és una gemma molt protectora i portadora de llum. S'afirma que eleva la consciència, ajudant-nos a acceptar les nostres possibles errades com part d'un procés d'evolució, de transformació. Se li atribueix la capacitat d'acompanyar-nos en les nostres relacions amb els altres, per mantenir una actitud objectiva, humil i modesta, sense jutjar ni justificar.
També s'afirma, que estimula la creativitat i la intuïció, i que si la portem aprop, es dissiparan negativitats, inseguretats i pors, augmentant la nostra alegria de viure.
Físicament, se li atribueixen nombroses propietats. S'aconsella en els desordres del dormir i es veu que si es col•loca sota el coixí podem aconseguir un son profund i regenerador. S'usa també, per tractar refredats, la gota, el reuma i l'artritis i se la contempla com un gran regulador del metabolisme.
Si voleu ampliar la informació i us agraden les gemmes, us recomano aquest raconet impregnat de la seva energia.
I avança l'abril, tot anhelant la pluja...
29 març 2008
Aire

Clarissa Pinkola
Hem encetat la Primavera, l'estació del vent, de l'aire que mou i remou, i més que cap altre any, em ve de gust caminar arran de mar, trepitjar la sorra humida, sentir el pessigolleig de l'aigua als peus i absorbir profundament l'alè que m'apropa l'oceà.
M'agrada el que diu Clarissa i penso que connecta totalment amb el concepte de fluir. Malauradament, no sempre aconseguim enfocar la vida així, prenent i deixant anar, sense resistències, i la veritat és que sovint, poqueta consciència posem, en com prenem i deixem anar l'aire.
Respirar és viure! La vida humana comença amb una inhalació i acaba amb una exhalació. I si ens costa veure què trenca la fluïdesa a les nostres vides, també ens parem ben poc a observar com respirem. En som realment conscients de la nostra respiració, d'aquest meravellós mecanisme que ens acompanya tota vida?
Si ens hi fixéssim, descobriríem que l'acte de respirar està íntimament relacionat amb les nostres emocions i la nostra energia vital. D'una acurada observació de com és, en podem obtenir un bon reflex del nostre estat emocional.
Quan la respiració no és fluïda ni completa, quan trobem alguna resistència física en absorbir l'aire i fer que arribi a l'abdomen, rebem senyals que ens indiquen que estem sotmesos a alguna resistència emocional, quelcom dins nostre resta estancat.
Tenint-la en compte, exercitant-la de forma molt conscient, podrem regular el flux respiratori i canalitzar les nostres emocions, descarregant la majoria dels bloquejos emocionals, recobrant l'equilibri.
Agafem-nos a la respiració, aquesta primavera!, recuperem l'alegria que ens oferiran uns pulmons reblerts d'alè vital; veurem com també augmenta dins nostre, la sensació de pau que tant necessita el fetge, en aquesta estació. Cerquem els moments, per fer que aquest acte inconscient, esdevingui totalment conscient.
Ens concentrem uns minuts en ella? ;-)
Posem-nos còmodes i, amb la boca tancada, sentim els nostres narius, focalitzant tota l'atenció en aquest petit espai del nostre rostre. Siguem conscients del pas de l'aire (sentim com entra fresc, net i ple d'energia i com surt més càlid, arrossegant les toxines fora del nostre cos).
Inspirem i centrem l'atenció en un punt, entre les dues celles. Imaginem que tenim davant un flascó d'aquell perfum que tan ens agrada i intentem respirar com si l'oloréssim.
Ara, fem que la nostra respiració sigui molt, molt subtil, com volent evitar que algú que dorm a prop nostre es desperti. Fixem-nos si les nostres fases respiratòries són regulars, notem si per un dels nostres narius, l'aire entra més lliurement que per l’altre. Observem la respiració tranquil·lament...
Ara que ja en som més conscients, concentrem-nos en intentar que la nostra respiració sigui completa. Podem col·locar una mà sobre el melic i l’altra una mica més amunt. Fem sortir l’aire pel nas i observem que es fa un buit sota les nostres mans.
Inspirem pel nas i sentirem com les mans s’omplen i pugen. És un moviment fluid semblant a les onades del mar que van i vénen. Fem unes quantes respiracions profundes i sentirem que el ritme es va regularitzant i s'alenteix espontàniament.















